dijous, 14 d’abril de 2011

Colonia Güell:

En una colònia, poden haver-hi fabriques, mines o cases totes depenien de l' amo. La colònia era del senyor Eusebi Güell. Va compra uns terrenys i aparti de aquí, es va construir la colònia Güell. Es va vesar en la filosofia de Anglaterra. La fabrica era tèxtil.
A Catalunya en total i podem trobar 83 colònies.


edificis destacats:

•FILATURA

•TELE DE RODA

•CASA ESPINAR

•MASIA

•CASA MASUBES

•CAPELLA

•PLAÇA, JOAN GUELL

•TEATRE

•BAR ATENEU:

• CARRER MAL VEI

•CASA METGE

•CASA ADMINISTRADOR

•ANTIC COLEGI DE NENS

•BIBLIOTECA

•CASA SECRETARIS

•ANTIC SELLER

•ANTIGA COOPERATIVA


CRIPTA:

1908-1915. Gaudi el 1890, anava a construir la cripta però va tenir que espera 8 anys per construir la colònia perquè visquessin els treballadors. El 1898, Güell li diu a Gaudi que munti la cripta. Van estar 10 anys per prepara el projecta. El 1808, Gaudi li presenta a Güell el projecta ja acabat i apunt per construir-la, i tiren endavant. Gaudi tenia 3 valors: deu i la religió, la natura, i Catalunya. I això ho podem veure a les seves obres. Les columnes tenen el color dels troncs dels pins. També ens podem observar que a la cripta hi ha Alfa i Omega, que recorden el principi i a la fi de la vida. En el primer pis, hi hauria la església am una torre de 40
La Cripta per dins, el 1908 es va posar la primera peça. Van estar 6 anys treballa i no la van acabar ja que se’ls i van acabar els dines i Gaudi sanava anar a Barcelona a construir la Sagrada Família, tot això va succeir el 1914.
Va venir un nou arquitecte i va treure tot lo que era de Gaudi tenia un criteri: seriosa, funcional i que ningú penses que era de Gaudi. Aquet arquitecte va ser molt criticat. El 2005, va sorgí el patrimoni de la humanitat.
Destacava els banc, ja que eren de 2 en 2 podies recolzar els braços i encantes de estar a d’abans del alta i esdevens al volten. El 19632, decideixen que la missa es fera de cara el públic i no d’esquenes.
Josep Maria Pujol va construir un sagrari per la Cripta, apart també feia “grafitis”. Ell va fer els balcons de la Pedrera, i també la font de plaça Espanya.
Les columnes tenen forma de hexàgons regulars, i totes eren diferents, aquesta pedra era: pedra òssia. Gaudia volia les pedres tal i com sortien de la natura. Les finestres tenien forma de flors i eren de colors diferents. I els finestrons tenien forma de ales de papallona. A fora de la Cripta al sostre era diferent de esta recta estava cap a baix. 







SAGRADA FAMILIA:
Fa 129 anys que s' esta construint la sagrada família, dintre de uns 15 anys ja saura acabat. El 19 de març del 1882 es va posa la primera peça de la Sagrada Família. La Sagrada Família te 3 característiques: Josep, Maria i Jesús. Gaudi va canviar la església acontes de nomes 4 torres en va posa en total 18 torres. En aquets moments san construint 8 torres. Ala façana del naixement hi ha una torre feta per Gaudi, apart havia fet maquetes de guix. El 1936 va averi la guerra civil a la època de Franco, i van cremar esglésies, una de elles la Sagrada Família que nomes van crema una part que inclou el taller de Gaudi i els plànols, i es van destruir una mica les maquetes de guix. El 1960 van donar donatius per poder reconstruir la església. En total hi han 3 façanes en una hi ha en 12 torres que representen els dotze apòstols, en una altre i en 4 torres que representen els quatre apòstols i desprès ni en 2 mes Maria, i la mes alta representa Josep. En total fan 18 torres. Cada detall de la Sagrada Família representa un símbols de la Bíblia. En cada columna de la església indican un Sant un País i un Diumenge representatiu. Les 4 torres es van acabar els anys 70. A la paret de la façana de la església es pot veure un criptograma que es un missatge amagat si es sumen tots els números donen 33, la edat de Jesús quan va mori.
En la entrada de la església lu primer que es veu es en el terra la arribada de Jesús a Jerusalem.
A la església  i cavem 1.000 cantaires i en total a la Sagrada Família i caben 8.000 persones, però mai sa arribat a les 8.000, per tema de seguretat.
Hi han molts vitralls i entra molta llum. En total i hauran 3 orgues però de moment ni a un. Cada columna aguanta 6.000 tones.
Hi han dos tipus de columnes las de pòrfits de color vermell exportada de Iran i l' altre de basàltic. En al altar hi ha l’estàtua de Jesús que si la estirem m’adeix en total 1,90 m, la torre mes alta fa 170 metres da altura. I esta decorat am mosaic.


 




BARCELONA MODERNISTA:
Eixample:

1.2   El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona es considera un projecte pioner en l’evolució de l’urbanisme modern. Busca els tres plànols diferents que es van presentar a concurs per iniciar el projecte del creixement de la ciutat fora muralles i explica quines són les característiques de cadascun d’ells.


Eixample de Barcelona. Plànol del projecte d'eixample de Barcelona de Francesc Soler i Gloria
presentat al concurs municipal de 1859 i que fou adjudicat al Pla Cerdà.









Eixample de Barcelona. Plànol del projecte d'eixample de Barcelona de Josep Fontseré i Mestres
presentat al concurs municipal de 1859 i que fou adjudicat al Pla Cerdà.









Eixample de Barcelona. Plànol del projecte d'eixample de Barcelona de Miquel Garriga
Roca presentat al concurs municipal de 1859 i que fou adjudicat al Pla Cerdà.


1.3   Quins barris formen l’eixample?

  - El fort pienc
  - Sagrada Familia
  - La dreta de l’ Eixample
  - L’ antic Esquerra de l’ Eixample
  - La nova Esquerra de l’ Eixample.
  - Sant Antoni.

Modernisme:

2.3.2          Descripció de l’edifici.
2.3.3          Estructura.
2.3.4          Context en el que està situa


OBRA:
Casa Batlló: La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte 
Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català,


 FAÇANA:  balcons dissenyats amb formes entrellaçades corbades. Am flors a la paret de la façana am colors vius, les finestres no son quadrades sinó que tenen formes corbes. La teulada té una torre amb la creu de quatre braços típica de Gaudí.


 INTERIOR:  A l'interior trobem un pati recobert de ceràmica progressivament més clara a mesura que baixem des del terrat fins la planta baixa, per tal d'aconseguir una il·luminació el més uniforme possible. La part central de l'edifici, de ceràmica policromada, insinua la superfície d'un llac amb nenúfars de suaus ondulacions i reflexes produïts pels vidres i ceràmica en trencadís. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d'un drac o un camaleó, on les teules ceràmiques en són les escates. El seu costat esquerre puja inclinat als seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt més escairat. Sota aquesta teulada tan especial, s'hi allotgen unes grans golfes.




 ELEMENTS: Els elements mes característics es la façana del entera ja que estar mol ven decorada.


 MATERIAL AM EL QUE ESTA CONSTRUÏT: Combina la pedra, el 
ferro forjat  la ceràmica policromada i el maó.

DESCRIPCIÓ DEL EDIFICI:
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català.  De fet, la Casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construïda l'any 1877.
La part central de l'edifici, de ceràmica policromada, insinua la superfície d'un llac amb nenúfars de suaus ondulacions i reflexes produïts pels vidres i ceràmica en trencadís. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d'un drac o un camaleó, on les teules ceràmiques en són les escates. El seu costat esquerre puja inclinat als seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt més escairat.



ESTRUCTURA:
La part central de l'edifici, de ceràmica policromada, insinua la superfície d'un llac amb nenúfars de suaus ondulacions i reflexes produïts pels vidres i ceràmica en trencadís. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d'un drac o un camaleó, on les teules ceràmiques en són les escates. El seu costat esquerre puja inclinat als seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt més escairat.
CONTEXT EN EL QUE ESTÀ SITUAT:
Està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.






TEATRE:
Olga, Maixa i Irina somien canviar de vida, marxar d’on viuen, anar a Moscou. En una societat que s’ensorra, les tres germanes estan plenes de desig, d’impuls, de neguit. Volen transformar-se, volen realitzar tot allò que sempre han somiat. Com tots els grans personatges txékhovians, tenen l’ànima ardent, però la vida les desconcerta. A principis del segle XX, en plena alba d’una nova era, aquesta peça ens parla cruament de la frustració i de l’esperança, del debat constant entre la volada dels somnis i el pes de la vida. I ens llança un repte, una pregunta:

1)    Què pensaran de nosaltres d’aquí cent anys? És a dir, què pensem avui? Quin sentit té l’existència? Què hem après des de llavors?
 A principis del segle XXI, les paraules de Txékhov segueixen colpint per la              seva franquesa, per la seva enorme i contradictòria humanitat.
Moscou, la felicitat perduda. Moscou, la felicitat promesa. Cadascú té el seu Moscou.

2)    Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat.
Cada una te una diferent personalitat i cada una esta am al seu amor però a partir d' aquí hi han canvis i una s' enamora de un i l'altre de l' altre. cada una te una diferent edat.
3)    Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què?
El element que més ens cridat al atenció, es en el moment que representa que estan al hivern i començava a caure neu, apart aquet element mai l' havia vist en cap obra de teatre trobem que estat molt original.                         
4)     Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?
Crec que volen transmetre al espectador com era la època de abans i com era el amor en aquella època ja que es molt diferent d' ara.
5)    Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes.
Una de les escenes amb musica i soroll es produeix hi ha la guerra i combinen  també amb la il·luminació i efectes sonors dels  bombardejos. 
MAQUETA:
Amb aquesta maqueta ens em vasat amb els vitralls de la cripta de la Colonia Güell,, ja que es un simbol religios i de diferents colors. L' hem fet a partir de materials reciclables com el cartro i els vidres els em fet am paper de selofana. Perque tinges una imatge de 3D el vem forrar de guix blanc i aixi tenia un espesta mes dur. I despres el vem pintar.